Me ha encantado tu blog, tus razonamientos y ganas un fan. Espero subas algo en el ranking, que te has estancado pero te deseo suerte pues haces un buen trabajo, y si un dia quieres hacer un monográfico del tema, tienes hueco en nuestro BLog… Nos leemos.

No exagero si dic que ja no recordo la última pel·lícula que vaig veure doblada, ja sigui al cinema o en DVD. La veritat és que la diferència és abismal, no només per la intensitat dels diàlegs i les actuacions, sinó també per la interpretació de la pròpia peli. Totes les traduccions dels diàlegs tendeixen a neutralitzar-los i la utilització d’expressions diferents o segons quin sinònim de la paraula original pot canviar més coses del que sembla.

Després hi ha això tan fantàstic de que Tom Hanks, Nicolas Cage i Tom Cruise tinguin la mateixa veu. El problema és que ja està tan normalitzat, que la gent els identifica amb ella sense quasi adonar-se que és la mateixa.

I si a més a més et pares a pensar que tot plegat és herència d’aquells temps i que l’objectiu era precisament agafar l’original i retocar-ho a mida i gust del “régimen”, doncs encara pitjor.

Desgraciadament, dubto que aquesta “tradició” pugui eliminar-se fàcilment, bàsicament perquè s’ha normalitzat de tal forma que la gent et mira malament quan els dius que mires les pelis subtitulades. Que si friki, que si cultureta, que si modernillo… en fi, encara sort que en tenim la oportunitat i podem gaudir de les pel·lícules tal com són, i que així sigui per molt de temps. Llarga vida al Icària, Renoir, Verdi, etc…

PD: Ja recordo la última peli q vaig veure doblada, Los Simpson. I és que en cinema són nefastos, però en quan a sèries d’animació no es pot negar que són bastant cracks.